Pels lluitadors de la llibertat i la República
M’alegra
estar avui aquí amb vosaltres, un altre 14 d’abril, per recordar que fa ara 83
anys, en un dia que va ser pacífic i festiu, es va proclamar la II República,
després de dècades de lluita per conquerir-la, conquista la qual no va suposar
un punt i final, sinó el punt de partida per la consecució de drets i
llibertats, tant individuals com a col·lectius, llargament anhelats, després
d’anys de dictadura sota el regnat d’en Alfons XIII: dret d’associació,
llibertat religiosa, llibertat de premsa, autogovern per a Catalunya, sufragi
universal per a dones i homes, dret al divorci o al avortament, etc… També
importants reptes com la millora del sistema educatiu es van afrontar durant la
República, que va prendre mesures per a un millor repartiment de la riquesa,
per apuntalar la democràcia i conviure en pau amb la resta de països del món.
Això
va ser el que, amb desigual fortuna, van fer els republicans fins que la
reacció, que va esperar durant anys pel seu moment, va destruir la República,
va massacrar al país i va instaurar un regnat d’odi i violència durant 40 anys,
Els monuments d'aquesta tirania encara perduren, els morts republicans a les
cunetes, encara, també.
Nosaltres,
els republicans, vam combatre el feixisme 3 anys a Espanya amb l’ajuda solidària
dels milers de brigadistes vinguts d’arreu del món, vam cridar “No pasarán”
a Madrid, vam estar bombardejats a Gernika, vam creuar l’Ebre; hem patit
l’exili lluny de casa nostra, hem combatut a Àfrica i a Europa a la II Guerra
Mundial, vam combatre a l’alliberament de París al front de la Nueve,
la companya composada per exiliats dintre de l’exèrcit francès, vam ser
presoners a Mathausen on van morir milers dels nostres sota el jou del nazisme,
tot això per després sofrir l’abandonament dels aliats; hem esta a Mèxic
exiliats per dècades on vam mantindré el govern de la República a l’exili, vam
ser opositors dintre de l’estat franquista, ens van perseguir los
grises, vam estar relegats a al transició. Durant dècades vam lluitar i
encara lluitem per la llibertat i la República.
Aquest
és el llegat de la República, la nostra memòria.
Deia
el periodista argentí Rodolfo Walsh, “les nostres classes dominants han
procurat sempre que els treballadors no tinguin història, no tinguin doctrina,
ni herois, ni màrtirs. Cada lluita ha de començar de nou, separada de les
lluites anteriors; l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons s’obliden. L‘
història sembla així com una propietat privada amb uns amos que són els amos de
tota la resta de coses”.
Per
això companys i companyes, no oblidem la nostra memòria, perquè la memòria dels
republicans és memòria de lluitadors per la llibertat.
Amics,
amigues, visca la República!
Luis
Iglesias
@sexmero
